









 
 Sant
  Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, 
que  la veu popular universal situa a les terres allunyades i 
llegendàries  de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu 
esdevinguda als  voltants de la vila de Montblanc.
Sant
  Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, 
que  la veu popular universal situa a les terres allunyades i 
llegendàries  de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu 
esdevinguda als  voltants de la vila de Montblanc. Diuen
  que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, 
 que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè  
pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades  
envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era
  l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada  
regnava el terror més profund.
Diuen
  que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, 
 que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè  
pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades  
envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era
  l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada  
regnava el terror més profund. Quan
 portava una estona caminant se li va presentar un jove  cavaller, 
cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i  lluent. 
La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix  que per 
allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El  
cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell 
 ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el  
monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també
  a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge  
d’aquell monstre.
Quan
 portava una estona caminant se li va presentar un jove  cavaller, 
cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i  lluent. 
La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix  que per 
allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El  
cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell 
 ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el  
monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també
  a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge  
d’aquell monstre. El
  cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la 
 donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va 
seguir  tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc,
 que  havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el
  braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va 
esbravar  el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El
  cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la 
 donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va 
seguir  tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc,
 que  havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el
  braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va 
esbravar  el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.|  | 
| EN ROSSET HA VENGUT AMB NOSALTRES |