









Sant
Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca,
que la veu popular universal situa a les terres allunyades i
llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu
esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen
que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible,
que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè
pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades
envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era
l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada
regnava el terror més profund.
Quan
portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller,
cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent.
La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per
allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El
cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell
ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el
monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també
a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge
d’aquell monstre.
El
cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la
donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va
seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc,
que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el
braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va
esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.![]() |
| EN ROSSET HA VENGUT AMB NOSALTRES |