Aprèn la Llegenda de Sant Jordi i el drac


Les
gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de
presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i
va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou
avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el
veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la
vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es
va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deiuria sentor satisfet,
car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus
ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a
ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap
altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi
hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i
inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla
com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que
la princesa fos sacrificada.
La
donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a
caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i
alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Entre
aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i
amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va
malferir.

El
rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant
Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una
revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac
ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I
així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant,
ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Català de Joan Amades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada