dilluns, 30 d’abril del 2012
divendres, 27 d’abril del 2012
EL DARRER DIA
HEM ACABAT EL PROJECTE!!!!!
COM A DARRERA ACTIVITAT AVUI HEM FET UNA ATOAVALUACIÓ INDIVIDUAL I HEM ACABAT LES NOSTRES TAPES.
NO VOS PREOCUPEU VEUREU TOT L'ÀLBUM I TOTES LES FEINES QUE HEM FET A LA NOSTRA EXPOSICIÓ LA SETMANA DEL 11 DE MAIG. DESPRÉS SERÀ TOT PER VOSALTRES I TENDREU UN RECORD.
COM A DARRERA ACTIVITAT AVUI HEM FET UNA ATOAVALUACIÓ INDIVIDUAL I HEM ACABAT LES NOSTRES TAPES.
NO VOS PREOCUPEU VEUREU TOT L'ÀLBUM I TOTES LES FEINES QUE HEM FET A LA NOSTRA EXPOSICIÓ LA SETMANA DEL 11 DE MAIG. DESPRÉS SERÀ TOT PER VOSALTRES I TENDREU UN RECORD.
dijous, 26 d’abril del 2012
AQUESTA FEINA JA ÉS DE GRANS!!!!
8è DIA: començam a ´fer l'avaluació . A plasmar tota la informació que hem fet durant tant de temps i que s'espera que recordin. He fet un mapa conceptual amb els conceptes i ells me deien on havíem de colocar les fotos. Sembla mentida però tota aquesta informació la duim treballant desde Febrer. Primerament començàrem només els dijous i després de pasqua hem dedicat aquestes dues setmanes.
dimecres, 25 d’abril del 2012
dimarts, 24 d’abril del 2012
THE WHEELS ON THE BUS, GO ROUND, ROUND, ROUND, ALL THROUGH THE TOWN.
THE HORN ON THE BUS, GOES BEEP, BEEP, BEEP, ALL THROUGH THE TOWN.
THE DOORS ON THE BUS, GO OPEN AND CLOSE, OPEN AND CLOSE ALL THROUGJ THE TOWNS.
THE WHIPERS ON THE BUS, GO SWIFF,SWIFF, SWIFF, ALL THROUGH THE TOWN.
THE LIGHTS ON THE BUS, GO CLICK, CLICK, CLICK, ALL THROUGH THE TOWN.
THE BABIES ON THE BUS, GO WHAW, WHAW, WHAW, ALL THROUG THE TOWN
THE MUMS ON THE BUS, GO "I LOVE YOU, I LOVE YOU, I LOVE YOU" AND DADS ON THE BUS GO LOVE YOU TOO, ALL THROUG THE TOWN.
dilluns, 23 d’abril del 2012
Aprèn la Llegenda de Sant Jordi i el drac
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen
que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible,
que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè
pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades
envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era
l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada
regnava el terror més profund.
Les
gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de
presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i
va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou
avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el
veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la
vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es
va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deiuria sentor satisfet,
car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus
ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a
ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap
altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi
hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i
inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla
com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que
la princesa fos sacrificada.
La
donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a
caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i
alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan
portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller,
cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent.
La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per
allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El
cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell
ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el
monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també
a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge
d’aquell monstre.
Entre
aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i
amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va
malferir.
El
cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la
donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va
seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc,
que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el
braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va
esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El
rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant
Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una
revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac
ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I
així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant,
ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Català de Joan Amades.
divendres, 20 d’abril del 2012
ENS VISITA UN POLICIA
5 è DIA AVUI ENS HA FET UNA VISITA EN MIQUEL ANGEL, EL POLICIA DE BARRI DE L'ESCOLA. PRIMERAMENT S'HA ASSEGUT AMB NOSALTRES I ENS HA EXPLICAT I RECORDAT UN PARELL DE COSES I DESPRÉS ENS HA AJUDAT A TRAVESSAR EL CARRER CORRECTAMENT, SEMPRE QUAN EL SEMÀFOR ESTÀ EN VERD I PEL PAS DE VIANANTS.
UNA VEGADA DINS LA CLASSE ENS HA MOSTRAR EL SEU UNIFORME I HEM FET UNA FEINETA.
UNA VEGADA DINS LA CLASSE ENS HA MOSTRAR EL SEU UNIFORME I HEM FET UNA FEINETA.
EN ROSSET HA VENGUT AMB NOSALTRES |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)